Habitatge digne
per a tothom.
Acompanyem les persones en situació de sense llar en la seva lluita per assolir un habitatge digne.
Gestionem habitatge per persones en situació de sensellarisme i exclusió social.
L’accés a una llar és una necessitat i un dret bàsics. Treballem en xarxa amb entitats socials, amb l’objectiu de garantir el dret a un habitatge digne i consolidar recursos i esforços per aconseguir una acció més efectiva d’alt impacte social.
Cada vegada hi ha més persones dormint al carrer o sense una llar.
El dret a un habitatge digne a Catalunya i a Espanya ha estat sistemàticament vulnerat, com s’ha fet evident les darreres dècades. Cada vegada més persones es troben en situació de sensellarisme o es veuen amenaçades de desnonaments.
L’habitatge és una necessitat bàsica i un dret fonamental. És un dels pilars clau de l’estat del benestar, però no s’hi han destinat els recursos necessaris i s’ha deixat a mercè del mercat, considerant-lo un bé d’inversió. La bombolla immobiliària fonamentada en l’accés a través de la compra i l’especulació va esclatar el 2008 i va provocar la pèrdua de l’habitatge i sobreendeutament de moltes famílies.
Mentrestant, la promoció d’habitatge públic i protegit es va desplomar i actualment és ínfima. El parc de lloguer social a Espanya no arriba al 2,5% del parc d’habitatges principals i és dels més reduïts d’Europa (amb un 15% de mitjana), fruit de la falta d’inversió.
D’altra banda, la inestabilitat i precarietat laboral, així com l’estancament dels salaris, especialment els més baixos, i les dificultats d’accés al finançament, fan que cada vegada més famílies optin pel lloguer però topin amb un mercat de lloguer amb preus desbocats i inassequible.
Entre 2014 i el primer trimestre de 2024 el lloguer mitjà a la ciutat de Barcelona ha crescut gairebé un 77%, mentre els ingressos de les llars s’han incrementat només el 27%.
L’habitatge, la llar, és el recurs essencial que permet que les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb salut, seguretat, privacitat, intimitat i dignitat.
Gairebé el 40% de persones que viuen en habitatges de lloguer de mercat destinen més del 40% dels seus ingressos a fer front a les despeses d’habitatge i subministraments, una de les taxes de sobreesforç més altes d’Europa.
Avui l’accés a l’habitatge ha esdevingut un problema estructural i un dels principals factors d’exclusió. El sensellarisme és la conseqüència més dramàtica.
Disposar d’un llar implica tenir accés a un habitatge o espai adequat on satisfer les necessitats bàsiques (dimensió física), poder mantenir la intimitat i gaudir de les relacions socials (dimensió social) i tenir un títol legal d’ocupació (dimensió legal). Quan alguna d’aquestes dimensions falla, les persones es troben en situació de sensellarisme i exclusió residencial.
Les causes del sensellarisme i exclusió residencial són múltiples i de diversos tipus, tant estructurals com la situació econòmica, els preus de l’habitatge al mercat immobiliari o les migracions; institucionals com les dificultats d’accés als serveis socials o la falta d’ajuts; de discriminació o absència d’un estatut legal; relacionals, com pot ser la mort d’un familiar o els divorcis; i causes personals relacionades amb l’educació, l’edat, la dependència o la salut.
Segons l’Estratègia d’abordatge del Sensellarisme a Catalunya de l’any 2017, hi havia almenys 5.571 persones vivint al carrer o en albergs; aquesta xifra, però, no s’ha actualitzat i només té en compte les persones que han cercat el suport dels serveis públics.
A Barcelona ciutat hi ha, com a mínim, 4.504 persones sense llar, 1.384 de les quals dormint al carrer (Arrels, 2023).
*ECAS
*Ajuntament de Barcelona 2022
*Arrels 12/2023
